Un dia, al final de l’estiu, un nen petit es va anar amb el seu pare a passejar pels camps i els horts. L’aire era fresc i cristal·lí, i la llum com l’or. El sol brillant havia omplert tots els grans de blat amb llum d’estiu. Els grans de blat en l’espigues estaven a punt de rebentar les seves peles. Les pomes en els arbres estaven grosses i acolorides, a punt de caure a terra.
Durant el dia, el nen i el seu pare van estar treballant. El pare afilava la seva dalla una vegada i una altra. Xiulava i cantava mentre tallava el blat daurat. El nen va haver de pujar per una escala alta per a recollir dels arbres les pomes grogues i vermelles.
Al principi tenia por de pujar per l’escala. Pensava que podia caure’s, però després es va omplir de valor i va pujar. Pujat a dalt de l’escala de l’hort, va omplir cistelles i cistelles de pomes madures i acolorides.
Finalment es va fer tard. El pare i el nen havien treballat molt i bé. Van tornar a casa, on els esperava la mare amb un deliciós sopar, i després es van anar al llit. Aquella nit, mentre el nen estava dormint, l’arcàngel Micael va agafar al nen de la mà i junts van pujar alt i més alt, fins que van arribar al regne de les estrelles.
Les estrelles irradiaven i brillaven, i quan Micael va passar per davant d’elles les va tocar amb la seva espasa lluminosa. Tant d’amor i força emanaven del toc de l’espasa que va fer estremir a les estrelles, deixant brillant llum i enlluernadors traços de foc en passar davant elles. Van seguir endavant, i Micael li va explicar al nen el content que estava d’haver-li vist collir pomes durant tot el dia a l’hort. Havia vist al nen pujat a l’escala, omplint les cistelles amb pomes madures i acolorides tot el dia sencer.
Llavors Micael va prendre la seva espasa brillant i la va transformar en una lira i es va posar a tocar amb ella una cançó. La cançó era tan pura, bona i veritable, que el nen es va quedar molt de temps escoltant.
Al matí següent, quan es va despertar, el nen li va parlar al seu pare de Micael, de la seva espasa lluminosa i de la música de la lira. -M’agradaria anar una altra vegada aveure les estrelles- va dir.
El seu pare li va dir: -Vine amb mi, t’ensenyaré una cosa especial. Avui no anirem a collir en els camps i els horts. Avui treballarem a la casa-
Durant tot el matí, el pare, la mare i el nen van abrillantar les pomes grogues i vermelles que el nen havia collit el dia d’abans. Van polir i van polir fins a fer brillar totes les pomes.
Quan van acabar, era hora de menjar. La mare va prendre un ganivet i va tallar en dos una poma brillant i vermella. I endins va trobar una estrella…