Què és la Pedagogia Waldorf

Rudolf Steiner va ser un destacat filòsof, sociòleg, educador i científic. Després de la Primera Guerra Mundial, se li encomanà la tasca de desenvolupar un model educatiu que comprengués tot l’ésser humà i que conduís a una renovació cultural. Steiner va inaugurar la seva primera escola al 1919 per als fills dels obrers de la fàbrica de cigarretes “Waldorf Astoria”, a Stuttgart, Alemanya.

Ben aviat, les escoles Waldorf es van estendre per Europa i per tot el món. Actualment, hi ha més de 2000 escoles Waldorf (primària, secundària i batxillerat) en més de 90 països de tot el món, i 1900 jardins d’infància, situades tant en les zones menys afavorides : Brasil, Equador, Colòmbia, Perú, com en els països més desenvolupats: Suècia, EUA, Canadà i Austràlia. Cadascuna d’aquestes iniciatives ha aconseguit integrar la seva concepció educativa en contextos culturals i educatius ben diversos. L’enfocament educatiu de la pedagogia Waldorf està reconegut per la UNESCO en el marc de les “Escoles Associades”.

A Espanya hi ha gairebé una vintena d’iniciatives Waldorf que formen part de l’Associació de centres educatius Waldorf d’Espanya.

Steiner creia que el més important no és el que s’ensenya, sinó COM s’ensenya. El programa educatiu de Steiner no es basa tant en l’assignatura a ensenyar, com en L’INFANT. Transmetre coneixements és important, però encara ho és més exercitar totes les facultats humanes, el pensament, el sentiment i la voluntat (el cap, el cor i la mà), que reforçaran les ganes d’aprendre i l’alegria de viure. Per això, el programa educatiu està curosament adaptat a cada fase del desenvolupament de l’infant. EDUCAR ÉS UN ART. Podem estudiar l’ésser humà per tal de comprendre’l. Però quan estem davant d’un infant, ell mateix ens mostrarà les necessitats que té. És clar que cal formar-se, però també cal aprendre a observar. Cada situació és nova. Inventar cada dia de nou la nostra pròpia pedagogia seria ideal. Això és el que es fa en un procés artístic. La pedagogia Waldorf és una educació del nen i del jove cap a la llibertat, dins d’una contínua renovació de la societat. La idea d’utilitzar l’art d’educar com a fonament d’una veritable renovació social és present sempre en aquesta pedagogia.

La pedagogia Waldorf, com a procés educatiu integral, pot caracteritzar-se des de tres punts essencials que la distingeixen d’altres metodologies:

El reconeixement de la naturalesa particular de cada infant.
Currículum i metodologia adaptats a les etapes evolutives, a la naturalesa psíquica i individual de cada infant.
Equilibri, durant tota la formació, de les aptitud intel·lectuals, artísti-intel·lectuals, artístiques i manuals (cap [intel·lecte], cor [sentiments] i mà [voluntat]).

Els mestres inclouen a les seves classes els elements intel·lectius, artístics i pràcticomanuals. Aquestes escoles no pressionen el nen amb exàmens i exigències de rendiment, sinó que fomenten el desenvolupament cooperatiu basat en l’èmfasi de la individualitat. L’accés a aquestes escoles és lliure, ja que admet qualsevol tipus d’infant, sigui quin sigui el seu origen cultural, social, econòmic o religiós.

L’educació Waldorf-Steiner pretén combinar el cultiu de l’intel.lecte amb el de les qualitats imaginatives i la formació del caràcter. Per tant, les activitats artístiques i pràctiques es consideren d’igual valor a la transferència de coneixement. Cadascun d’aquests àmbits d’experiència hauria d’estar integrat.

L’educació no és tan sols un assumpte d’instrucció intel.lectual: és un procés holístic. Tampoc hauria d’estar restringida al coneixement especialitzat, sinó que hauria de buscar la implicació de l’ésser humà sencer. Els alumnes i els mestres poden considerar que han tingut èxit, si aconsegueixen desenvolupar en la mateixa mesura el intel·lecte, i una variada riquesa de vida emocional i volitiva, i si provoquen un sentiment de llibertat, igualtat i fraternitat. Les persones aleshores no rebutjaran els desafiaments que planteja la vida ni reaccionaran a les crisis amb resignació. En lloc d’això ajudaran a trobar significat i buscaran i recorreran nous camins. Donar forma a cada classe serà un “art de l’educació” que pressuposa un mestre creatiu que està en constant procés de desenvolupament. En aquest sentit, educació vol dir ensenyar el tema correcte de la manera adient en el moment oportú.

Si els mestres aconsegueixen entendre les lleis del desenvolupament humà i treballar amb elles, aleshores seran capaços de “llegir” l’ésser humà. Els diversos fenòmens fisiològics i psicològics que tenen lloc a mesura que el jove madura han d’estar lligats amb l’ésser humà en el seu conjunt. Es pot comparar amb la planta, la totalitat de la qual només pot ser observada en tota la seqüència del seu cicle vital. Quan una persona ha après a llegir l’ésser humà el suficient per poder basar la seva acció educativa en aquest enteniment, ajudant així el jove en el conjunt del seu ésser, es pot dir llavors que s’ha fet competent en educació, ha assolit l’aptitud educativa. Pot assumir plena responsabilitat per a l’educació a l’escola. Aleshores el currículum ja no és un simple pla d’estudis per ser seguit al peu de la lletra, perquè emergeix de les condicions necessàries pel desenvolupament a cada etapa específica.

Els valors

L’educació Waldorf Steiner intenta fer de la qüestió dels valors humans l’element central del currículum. Els nens de qualsevol classe provenen de rerafons socials i culturals ben variats. Aquests grups amb barreja d’elements religiosos, ètnics i nacionals conflueixen en un grup social que es manté unit durant tot el període escolar. Així doncs, la classe és un microcosmos de la societat que els envolta i aquí aprenen a respectar i entendre les diferents destreses i febleses individuals, tan en termes acadèmics com socials..

L’harmonia social depèn d’un entorn educatiu integrat, multicultural, d’habilitats mixtes amb iguals oportunitats per tothom. Els nens no són dividits segons les habilitats, encara que es produeixin diferenciacions en algunes assignatures, sobretot després dels 14. El que es promou és la continuïtat. Els valors de la classe són habitualment forts i permeten a la classe de portar i enfrontar les crisis que tenen lloc com a part del desenvolupament normal del nen.

El desig d’una educació selectiva i elitista no té lloc en una escola Waldorf Steiner. Els pares que vulguin aquesta educació estan al lloc equivocat. El dret de tots els nens a rebre l’educació de la màxima qualitat no és només un ideal social, sinó una necessitat social. Rudolf Steiner.

Quan apareixen dificultats socials són enfrontades de maneres apropiades a l’edat. La cordialitat, l’afecte i la capacitat d’escoltar els altres són estimulades activament. D’una manera apropiada a l’edat, també es genera una comprensió de que els fets tenen conseqüències.

En un entorn no competitiu s’anima els nens a sentir satisfacció per la seva feina i a assolir els màxims estàndards dels que ells siguin personalment capaços. Així doncs, s’encoratja els alumnes a avaluar els assoliments propis i els dels companys d’una manera objectiva, encara que positiva i constructiva. Els mestres intenten impartir als nens un sentit d’admiració i reverència cap als fenòmens naturals i cap a altres persones, i en els nens més joves això forma una base per a l’interès, respecte i desig de coneixement a l’adolescència. Amb un fonament així els joves poden cultivar a l’interior la seva pròpia veu de la consciència i un sentit de justícia i responsabilitat. El treball en equip i la solució de problemes s’aprenen per mitjà de molts projectes artístics i pràctics. Mitjançant una exhaustiva experiència de treball, activitats pràctiques ecològiques i socials, els estudiants no només comprenen el món del treball, sinó que també aprenen a solidaritzar-se empàticament amb els altres, i a reconèixer la necessitat de suport mutu en tots els àmbits de la vida.

En el seu contacte amb els alumnes, l’entusiasme dels mestres és una força moral que brolla des del seu propi desenvolupament i creixement personals. Els mestres són efectius i influents no tan sols en allò que ells saben, sinó també en allò que són ells mateixos i en allò amb què s’identifiquen. S’ensenya els nens a formar judicis en base a l’observació acurada i a transferir aquestes habilitats a l’àmbit personal, social i ètic. La comunitat escolar, com a conjunt, reflecteix aquests principis no com un sistema de creences, sinó com reconeixement de l’idealisme inherent a tothom. La implicació, el compromís i no menys el treball i el sacrifici fets pels pares, tenen una influència exemplificadora i motivadora sobre els alumnes.

El vandalisme , l’absentisme escolar i la la intimidació són poc comuns a les escoles Waldorf, fet que probablement reflecteix la identificació dels alumnes amb els valors de l’escola. S’atorga molt de temps a la resolució de dificultats socials a l’aula o al context escolar. Les escoles tenen polítiques efectives per resoldre la intimidació i el conflicte, polítiques que es van revisant regularment en els claustres setmanals de professors i que són implementades quan apareixen dificultats.

Igualment, la comunitat adulta de l’escola intenta enfrontar les qüestions de greuge i conflicte d’una manera constructiva. Tan els pares com els mestres contribueixen a aquest procés.

Una recent enquesta a Alemanya va plantejar la pregunta: ¿Què hauria de prioritzar la política educativa nacional: incitar el màxim assoliment d’una minoria o iguals oportunitats per a tothom?. El 82% escollí la igualtat (der Spìegel 22-12-1997, pàg.34) En una enquesta similar al nostre país haurien d’esperar-se resultats semblants.

La pregunta a fer-se no és: ¿Què necessita l’home saber i poder fer per encaixar en l’ordre social existent?, si no: ¿Quin potencial té cada individu i què es pot desenvolupar en ell? Aleshores serà possible que la nova generació afegeixi forces sempre noves a l’ordre social. I llavors aquest ordre social serà allò que els éssers humans realment madurs i compromesos vulguin fer d’ell. La nova generació no ha de ser modelada per allò que l’ordre social existent vol fer d’ella. Rudolf Steiner Assaig: “Freie Schule und Dreigliederung”, inclòs al volum GA 24 de l’obra completa.